Presentació General.2

Ara, però, no és tan habitual veure-hi tota la família que va al cinema. A més, s'està perdent la tradició d'anar a ballar, tot i que menys ràpidament que a França. Dels anys 70 ençà no s'hi fan balls tan sovint i alguns locals han començat a degradar-se. Abans, quan era festa al poble, sempre hi havia ball. Balls on tota la gent del poble anava vestida amb la roba de mudar. Les riques estrenaven el vestit que s'havien fet fer especialment per a l'ocasió. La modista del poble treballava de valent més d'un mes abans de la festa. Als anys 40 i 50 tothom ballava al ritme de les grans orquestres que venien de Cuba. Rumbes, mambos, cha cha chàs, entre els populars pasdobles. Tothom sabia ballar. N'havien après dels seus pares. Sense dominar perfectament la tècnica, els balladors es compenetraven perfectament bé i tots formaven grans parelles de ball. Mentre els pares ballaven a la pista, la canalla es mirava des de les llotges els moviments dels balladors. Hi neixien milers d'històries, sota la mirada atenta dels avis.

Els xicots d'0lesa de Montserrat enfilaven cada setmana els llargs pendissos fins a Esparreguera per convidar les fadrines a ballar al so dels ritmes llatino-americans.

SUMARI CONTINUACIO