|
Anna Rodriguez diu :
"Mentre treballava en el projecte, em vaig reunir amb altres ballarins de Catalunya establerts a París. Parlant amb ells vaig descobrir que tots teníem una història al voltant del ball, més fascinant que no em pensava. Tot de records ens venien a la memòria. Els pares de dos de nosaltres es van conèixer al ball. Les arts de seducció. Els avis reticents. Els balls lluny d'ells, a l'altre costat de la pista. Les primeres paraules. Per a un altre, el record més viu era haver obert el ball a l'edat de sis anys en ballar un twist tot sol al centre de la pista, entre somriures i els aplaudiments de la gent del poble. El record, també, d'una foto emmarcada, que havia vist durant tota la infantesa, damunt de la nevera. Una foto dels pares abraçats, disfressats per al ball de Carnaval. El record d'aprendre a ballar a casa amb els pares fins al moment tan temut del primer ball en públic. I encara més, el record dels primers balls, a l'adolescència, quan el xicot era maldestre al moment de demanar per ballar i les jovenetes, potser tan tímides com ell, l'engegaven. D'històries com aquestes n'hi ha milers. Són històries de l'univers del ball i les han viscudes totes les generacions. Formen part de la mateixa herència. Però allà, a París, érem quatre ballarins de dansa contemporània que començàvem a tenir-ne consciència mentre ens explicàvem records dels balls de poble. Hi ha una altra cosa que ens va intrigar. No només nosaltres ens coneixíem. Els nostres pares també es coneixien, i de feia temps. Relacions creuades. Com si fóssim del mateix poble. Era evident que tots nosaltres érem infants del ball, però en somiar-hi ens preguntàvem si no érem els esperits del ball, si no havíem heretat l'amor del ball i ara ens tocava a nosaltres de perpetuar la tradició." A través de la dansa, i inspirats per l'univers dels poemes de Christian Bobin, els personatges seran, doncs: Roser : El despertar de l'amor. SUMARI CONTINUACIO © Anna Rodriguez & Eric Ténier, Paris 1997 Contacte amb els autors |
